Philip Larkin (Coventry, 1922 Hull, 1985). Va estudiar a Oxford, on va topar amb la realitat de la diferència de classes que li va aportar el material vital necessari per escriure la seva primera novel·la, Jill (1946). Després de A Girl in Winter (1947), la seva segona novel·la, es decantà definitivament per la poesia. El seu primer llibre de poemes, The North Ship (1945), és fruit, encara, de la influència de Yeats, més simbolista i propera al mite, però de seguida apareix el Larkin col·loquial, cínic, que sacseja la consciència del lector amb una visió crítica i quasi ressentida de la societat en què li ha tocat viure i envellir, la que va sobreviure a la devastació de la Segona Guerra Mundial. The Less Deceived (1955) veuria tres edicions en nou mesos, i de seguida, mentre es convertia en director de la biblioteca de la Universitat de Hull, esdevindria un dels membres més potents del grup anomenat «The Movement», amb Ted Hughes, Kingsley Amis o Thom Gun. The Whitsun Weddings (1964) va confirmar la seva veu crítica i saturada damargor, però clara i cínica, que acaba desclatar a High Windows (1974), passant a ser, amb només quatre poemaris, un dels més importants poetes menors de la literatura anglesa.
Marcel Riera, el seu traductor ens situa sobre lobra de Larkin en el pròleg: Una barreja inconfusible de llenguatge sofisticat i col·loquial, a vegades fins i tot volgudament ordinari una micaper épater dins duna estructura sòlida, gairebé clàssica, on la mort, la decepció, el pessimisme, el fatalisme esdevenen leix del discurs. Narra històries sovint en primera persona i amb un to aparentment lleuger, divertit i càustic com per dissimular de fets corrents en què tothom sha trobat però que a priori no sidentifiquen com a poètics i que donen una visió directa i més contemporània del que la poesia solia oferir en aquells moments i encara ara. I sovint amb un final de quimèrica esperança.
I per entendre aquesta manera de fer també ens explica que Larkin de nen fou tartamut; sempre miop i, de gran, força sord. Excuses perfectes per viure dins de la closca del seu món a la vegada que passava un munt dhores al dia en la closca de
la biblioteca duna universitat, envoltat de muntanyes de pa- per com si fos nacre, i en una ciutat, Hull, on fins i tot els pocs anglesos que saben on para generalment no han estat mai. Tot això explica la seva poesia? No: hi ajuda. Perquè, per més que hi rebusquem, en tota poesia sempre hi ha alguna cosa dinexplicable.
El darrer llibre, potser el més rodó i per descomptat el més madur, dun dels clàssics anglesos del segle XX i de la literatura universal.
Marcel Riera (Badalona, 1956) sha dedicat a lensenyament, la política, lesport i ladministració. Ha publicat el llibre sobre Badalona, BDN, la ciutat possible (1999), i els llibres de poemes: Lluny (2006) i Ledat del coure (2008). És codirector de la col·lecció El cercle de Viena (Viena Edicions), on trobem la seva traducció de El riu, de Rumer Godden. Aquestes versions de Larkin se sumen a les excel·lents traduccions daltres poetes anglesos que ha anat publicant en diversos mitjans.