ENRIC PRAT DE LA RIBA

ENRIC PRAT DE LA RIBA

NACIONALISME I FORMACIÓ D'UN ESTAT CATALÀ

PÉREZ NESPEREIRA, MANUEL

18,40 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
EDITORIAL BASE
Año de edición:
2007
Materia
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-85031-98-6
Páginas:
304
Encuadernación:
Bolsillo
18,40 €
IVA incluido
Descatalogado

Enric Prat de la Riba va afirmar, en la seva obra "La nacionalitat catalana" (1906), que «cada nacionalitat ha de tenir un sol Estat» i que «l'aspiració d'un poble a tenir política pròpia, a tenir un Estat seu, és la fórmula política del nacionalisme». En síntesi, «a cada Nació, un Estat».
El llibre de Manuel Pérez Nespereira constitueix una anàlisi minuciosa del pensament de Prat, que es concretava a defensar que Catalunya, constituïda en Estat Català, tingués una Constitució dins la Federació Espanyola. L'autor fa un seguiment aprofundit de la trajectòria ideològica de Prat de la Riba, del seu model nacional i social i del concepte que tenia de l'independentisme i la sobirania. Es tracta d'una obra imprescindible per conèixer la immensa aportació de Prat a la ideologia catalanista del primer terç del segle xx i a la influència que va tenir en la vida política de la Catalunya contemporània.

Artículos relacionados

  • TOTS TRES SURTEN PER L'OZAMA
    RIERA LLORCA, VICENC
    Una novel·la imprescindible del segle XX català. “A la ciutat hi ha certa curiositat pels refugiats. Comencen a arribar-ne en massa. Els dominicans creuen que arriben amb diners i que crearan noves indústries i hi haurà més feina; però la veritat és que gairebé tots els refugiats arriben sense diners i sense més béns que la roba que duen a sobre.” Aquí els refugiats són blanc...
  • EL COOPERATIVISME SOTA EL FRANQUISME A CATALUNYA
    ESTIVILL I PASCUAL, JORDI
    El cooperativisme ha estat històricament una de les expressions més rellevants de l?associacionisme popular a Catalunya. Entre el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX, mentre sindicats i cooperatives agrícoles articulaven la petita i mitjana pagesia propietària, les cooperatives obreres de consum i de producció esdevenien espais de sociabilitat, d?autoorganització...
  • UNA HISTORIA DE LA GUERRA CIVIL QUE NO VA A GUSTAR A NADIE
    ESLAVA GALAN, JUAN
    La guerra civil española como no la ha contado nadie.¿Otro libro sobre la guerra civil? Pues sí, otro, pero con una diferencia: no confunde con marea con datos innecesarios y relata por derecho lo ocurrido en aquellos tres años de locura homicida, sin catequizar sobre quiénes eran los buenos y quiénes los malos. Eso que lo decida el lector. No es una novela, porque todo lo que ...
  • LAS TEJEDORAS DEL MAR
    GORGAL, MAICA
    Hay novelas que no solo se leen: se viven. Esta es una de ellas. POR LA AUTORA DE LA CASA DE LA MINA Entre guerras, amores imposibles y reveses del destino, una gran saga histórica que arranca en el convulso Vigo de finales del siglo XIX. Con una narrativa delicada y envolvente, Maica Gorgal teje una historia que emociona en cada página y nos enseña que hay redes que nos sos...
  • LAS ARTISTAS GRÁFICAS EN LA PRENSA DE GUERRA (1936-1939)
    JIMENEZ MARTEL, GERMAN
    Germán Jiménez Martel realiza una investigación de gran valor sobre Las artistas gráficas en la prensa de guerra, 1936-1939 partiendo de una actualización de fuentes especializadas. Para ello presenta el abanico más amplio de mujeres pintoras e ilustradoras en vanguardia y retaguardia durante la Guerra Civil y su inmediata evolución, que había adquirido su mayoría de edad legal...
  • LOS DÍAS ROJINEGROS
    LLARCH, JOAN
    Hoy recuperada para nuevos lectores, Los días rojinegros es una de esas obras singulares que devuelven con intensidad un mundo desaparecido. Joan Llarch no narra la Guerra Civil desde los grandes discursos ni desde la retórica de los vencedores o los vencidos, sino desde un lugar mucho más frágil y más perdurable: la infancia. En las calles del Clot, entre fábricas, sirenas, ba...

Otros libros del autor

  • LA CIUTADELLA
    PÉREZ NESPEREIRA, MANUEL
    L?endemà de la desfeta de 1714, Catalunya va ser assimilada a Castella com a resultat d?una guerra perduda i després d?una repressió duríssima que va comportar la pèrdua de les institucions de govern, de les Constitucions de Catalunya i, a poc a poc, dels signes d?identitat nacional. La construcció d?una fortalesa militar ?la Ciutadella? va esdevenir un instrument per garantir ...