Els ocells parlen i entenen i, per a qui sap mirar-los, són una mica profetes. En Mattis ho sap prou bé: aquesta primavera una becada ha vingut a fer el vol nupcial damunt de casa seva, un maset rònec on viu amb la seva germana Hege vora el llac. I si una becada fa traços al cel damunt de les seves vides, és que tot canviarà.
Però ¿d’on vindrà el canvi? ¿De la inflexible Hege, que res no pot separar de les agulles amb què fa jerseis i guanya el pa de tots dos? ¿O d’ell mateix, dels seus pensaments abundants i caòtics com una tempesta d’estiu? ¿O potser del llac, on surt a remar cada dia perquè els pagesos el rebutgen i ha decidit que seria barquer?
En aquesta obra mestra de la literatura nòrdica, Vesaas ens fa percebre una veritat molt antiga: que un beneit és un ésser beneït per a qui les lleis són unes altres. El món tal com el percep en Mattis el Talòs no és fet de soroll i de fúria com el dels orats de Faulkner, sinó de transparència, de bellesa que esclata i distreu dels treballs humiliants, d’aguait i de sorpresa davant la creació. Dir-ho amb paraules és una altra meravella: el miracle de la literatura de Vesaas.
