ELS INSTRUMENTS DE MÚSICA TRADICIONALS

ELS INSTRUMENTS DE MÚSICA TRADICIONALS

FALCÓ IBÀÑEZ, ANAÍS

24,00 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
BRAU EDICIONS
Año de edición:
2022
ISBN:
978-84-18096-39-6
Páginas:
184
Encuadernación:
Rústica
24,00 €
IVA incluido
Descatalogado

Aquest llibre posa l'èmfasi en els instruments tradicionals, aquells que hem triat com a identitat de la nostra cultura, però també en d'altres de molt populars, que no sempre s'han considerat dignes de ser estudiats al món acadèmic i que han tingut les seves pròpies maneres de transmetre la informació -sovint de forma oral- per ser tocats o, fins i tot, construïts.
Els instruments musicals són eines creades per generar sons de tota mena: sons per emocionar, per ballar, per cantar, per avisar, per jugar, per comunicar, per transcendir, per generar comunitat o per entretenir-nos. Catalunya és un lloc ric pel que fa a la presència d'instruments de tot tipus: n'és territori creador i és, a la vegada, espai d'acollida i transformació de molts instruments d'altres llocs.
D'instruments n'hi ha de moltes classes diferents. Alguns es poden estudiar al conservatori i sentir-se a les sales de concert, d'altres tan sols els sentirem en un únic ritual a l'any en un lloc concret i alguns altres dubtarem si cal considerar-los o no instruments per la seva funció o senzillesa i per la proximitat al món de la joguina.
L'estudi analitza tot l'univers sonor de la cultura tradicional, des de la música que es pot fer amb el propi cos (veus que canten, sons que utilitzen el cos com a instrument) fins als instruments que no fan música (campana, xiulet), tot passant pels nostres instruments identitaris (gralles, dolçaines, tarotes, flabiols, tambor, cornamusa), els instruments tradicionals transformats per a la sardana, l'acordió diatònic del Pirineu, els instruments de percussió (pandero, tambor, timbal, tabal), els instruments de corda (guitarres, arpes, salpiris, rabecs, violins, viola de roda) i les agrupacions musicals com ara corals, cobles, rondalles, bandes i xarangues i grups de folk.
Com és habitual a la col·lecció, l'obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d'arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l'aportació de dades, el llenguatge és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per a aquells que s'interessen per primera vegada pel món dels instruments tradicionals com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Artículos relacionados

  • EL VUU
    GOGOL, NIKOLAI V.
    Nikolai Gógol és el mestre de la ironia, que sap posar en relleu les febleses humanes com ningú. Deixem-nos arrossegar per aquesta creació colossal de la imaginació popular que hi riurem i hi patirem, tot alhora. Aquest és un conte que fa riure i que fa por. L’acció passa a Kíiv i té per protagonistes el Vuu, un home robust amb les cames arquejades i unes parpelles que li toqu...
  • AGENDA JANE AUSTEN 2027
    AUSTEN, JANE
    Acompaña tu día a día con algunas de las mejores citas de Jane Austen, una de las autoras más queridas de todos los tiempos. ...
  • CALENDARI FLORA 2027
    VILALDAMA, PERE
    JA TENS AQUÍ EL TEU CALENDARI FLORA 2027. ...
  • GRAN MANUAL DEL FRACASO
    SÁNCHEZ LÓPEZ, JUANPE
    ¿Se puede aprender a fracasar? ¿Se puede fracasar bien? ¿Cómo romper ese palito recto con el que nos medimos? Tener éxito es una aspiración, fracasar es una certeza. Pero ¿se puede fracasar bien? Frente a los discursos épicos que nos empujan a sacar provecho de nuestras caídas, aquí se propone una defensa del fracaso como lugar privilegiado. Sánchez López nos invita a preguntar...
  • AGENDA JANE AUSTEN 2027
    AUSTEN, JANE
    Acompanya el teu dia a dia amb algunes de les millors frases de Jane Austen, una de les autores més estimades de tots els temps. ...
  • CARTA A UN RELIGIÓS
    WEIL, SIMONE
    Estava cercant. Simone Weil cercava respostes sense témer incomodar. D’estirp jueva i formació agnòstica, havia començat una sèrie d’indagacions religioses que se sumaven a les experiències místiques de què va deixar constància en alguns dels seus escrits. Semblava que tot plegat podia conduir-la a abraçar el catolicisme. I en canvi, no. La majoria de les tesis que segons ella ...