«Menamorava i em desenamorava molt ràpid. Potser buscava una parella ideal i sempre acabava decebuda.»
«No he escrit res amb ràbia contra els homes per lamor de Déu!. Els homes mhan agradat molt i encara ara magraden.»
Angelika Schrobsdorff, en una entrevista als seus 71 anys.
Si a Tu no ets una mare com les altres Schrobsdorff relatava la vida de la seva mare, a Els homes novel·la la seva història, una vida lligada al sexe masculí com les abelles a la mel. Quina habili tat per fer-los anar de cap tot i viure-hi sotmesa, en el fons!
Eveline Clausen lalter ego dAngelika Schrobsdorff es converteix, en un crescendo imparable, en una figura de carn i ossos inoblidable. La sinceritat crua i descarnada de lautora tant per retratar-se ella mateixa, consentida i superba, com per dibuixar amb ironia els homes que un darrere laltre cauen a les seves mans (alemanys, búlgars, russos, americans, anglesos
és com si la his tòria política dEuropa passés pel seu llit) és extraordinària. I és que Els homes ens parla com si fos literatura fulletonesca de lobsessió per la seducció, però en el fons és el drama duna dona que és alhora víctima i botxí en lAlemanya de postguerra.
Ledició inicial del 1961 va produir un escàndol polític i moral, mal grat que va ser publicat sense els dos capítols finals i amb bastants fragments retallats. A Alemanya no es va editar complet fins al 1986. Aquesta traducció és la primera i lúnica que conté el text íntegre.
Angelika Schrobsdorff, declarada Dona de lAny el 2007 a Alemanya, va ser una gran seductora dhomes i serà per sempre una gran seductora de lectors.
