"Una joia literària: l'evocació de les terres de l'Ebre i de la infantesa de Sebastià Juan Arbó."
Quan Sebastià Juan Arbó va irrompre en el món literari dels anys trenta amb novel·les com L'inútil combat, Terres de l'Ebrei Camins de nit, l'impacte va ser immediat i fort. Arbó va ser convertir-se en "el petit Dostoievski" i en "l'escriptor de l'Ebre", dos termes que diuen molt de la seva essència, que reuneix una empremta fatalista de ressons russos que prefiguren l'existencialisme amb la creació d'un mite poderós a partir del món peculiar i desconegut del Delta de l'Ebre. Un cop complerts els seixanta anys, Arbó gira de nou la mirada cap a l'Ebre i escriu, amb una vivacitat del tot nova, unes mem.ries d'infantesa titulades Els homes de la terra i el mar, publicat en castellà el 1961, on retrata un paisatge i un estil de vida desapareguts. Sens dubte, la publicació d'aquest Arbó suposarà una autèntica revelació literària per als lectors catalans.
