Unes setmanes abans que la Vella Dama ens arrabassés en la flor de la vida a lenyorat Jaume Perich, aquest havia reunit en un volum els seus estimadíssims gats. Malauradament, el Perich no va poder veure publicat el seu darrer llibre però qui sap si ens contempla des de laltra banda del mirall amb una rialleta irònica als seus llavis. Els gats del Perich són un paradigma dhumor i de tendresa on queda perfectament reflectida una de les constants de lautor, el seu indestructible amor per la llibertat. Llibertat a la qual va servir amb el seu incisiu llapis des dels dies foscos de la Dictadura i des de les trinxeres pacífiques de la ironia, la tendresa, la defensa dels desvalguts i el fustigament dels poderosos. Jaume Perich (Barcelona 1941-1995) va començar la seva carrera professional en leditorial Bruguera. En 1968 va publicar els seus primers dibuixos com a il·lustrador però no va ser fins al 1970 que Perich va irrompre com a autor independent amb la publicació de Perich Mach i Autopista, obra que el va catapultar a la fama. Cal assenyalar que Autopista (paròdia de Camí, vademècum de lOpus Dei) va causar la irritació de les autoritats franquistes, que com a represàlia, van obligar a plegar lempresa editora. Des de llavors la popularitat de Perich va anar en augment i va publicar una vintena més de llibres. El seu darrer original es va publicar en 1989. Cal remarcar que al llarg de gairebé 30 anys de vida professional Perich va col·laborar assíduament en els més diversos mitjans de la premsa escrita. Sense cap dubte, Perich ha estat un dels millors humoristes del nostre temps.
