La maduresa com a punt àlgid de la vida, com el moment dentregar-se generosament.
«Lhome madur és la resultant dun llarg procés. Ha après bé el seu ofici, ha convertit en reals un conjunt de possibilitats, ha passat per etapes puerils, plenes de mancances, com ladolescència, però tot això lha enfortit. Un ésser humà és madur quan està en condicions de donar-se al món, densenyar el que ha après als altres, dentregar-se generosament, perquè els altres puguin aprendre el que ell ja sap.»
Francesc Torralba explora, amb una prosa meditada i rica en metàfores, lunivers en el qual ingressa la persona adulta i reflexiona sobre les profundes paradoxes a què es veu sotmès. Duna una banda, els fills que abans el necessitaven, en la seva joventut deixen de fer-ho. De laltra, els seus pares, ja ancians, esdevenen cada dia més dependents mentre la vida sels escola. I, al bell mig, la persona adulta, amb els seus anhels i desigs. Somiar per pensar defensa que la persona que ingressa en la maduresa pot viure la seva existència com una època de màxima esplendor i realització, tot i els somnis truncats que arrossega.
