Hi havia la platja dura on la santa icona estenia els seus milers d'extremitats per abraçar la bèstia trista que havia oblidat qui era perquè la geneta fam ho pot tot.
També hi havia un filferro dentat que estrenyia totes les cintures dels condemnats en un únic costellam de lletres incomprensibles perquè la maleïda fam s'ho menja tot.
Encara més: hi havia la ratlla del desig i la musiqueua del mar, les petjades oblidades a la sorra i les calaveres a taula parades, el poeta desnodrit i les seves mans blabes, els quatre cavallers de l'apocalipsi jugant a cartes i el trumfo amagat de na midons fam que ho guanya tot.
I ara l'esforç de tornar-hi a passejar amb mirada descalça per comprendre què és qauest dolor remot de sabor ranci que em puja dels budells a la boca i em fa tastar qui sóc: la venjança de la fam.
