Era lany 1846 quan William Thomas Green Morton, en una extracció dentària, se serví per primera vegada amb finalitats anestèsiques d'una substància que anomenà letheon, la qual cosa li féu guanyar un lloc a la història com a descobridor de lanestèsia. De la mà de la doctora Glòria Puig, en les pàgines d'aquest llibre la dels lethèons esdevé una nissaga que comparteix no sols el nom, heretat de la mitologia grega i de l'erudició del seu besavi il·lustre, sinó també el vincle duna professió, la danestesiòleg, a la qual lautora ha dedicat tota la vida amb intensitat i amb passió. Quan Morton va posar nom a aquell primer anestèsic, que no era altra cosa que èter, de ben segur que pensava en les ànimes difuntes que, a lHades, esperaven a la riba de la llacuna Estígia que el barquer Caront les portés a laltre costat. Abans de creuar, però, havien de beure les aigües del riu Leteu, el riu de loblit, per esborrar el record de tot el viscut i arribar al més enllà buits de penes i de sofriments. La dona lethèon daquestes pàgines ha consagrat gairebé quaranta anys de professió a alleugerir el patiment dels vius, malalts, però també dels metges, i a procurar-los benestar en els moments difícils dafrontar lentrada a un quiròfan. Sense gaires prejudicis, lautora ens apropa a una feina, la seva, en què el protagonista sempre ha de ser el pacient, i en relata les grandeses i les misèries. Mira amunt i avall, al cel i a linfern de la seva experiència vital, i recorda.
