Una nova edició de El Pessebre de Joan Amades presenta un doble interès. Per una part, el món del pessebre no es redueix avui a Catalunya a una visita al jardí de ledèn per a nostàlgics, sinó que perviu i es renova constantment, amb utilització de materials nous, amb incorporació de col·lectius que celebren i ensenyen aquesta construcció festiva, amb entitats noves que sorgeixen dun nou concepte de patrimoni cultural. Tots aquests interessos forneixen activament les transformacions i les visions que del Nadal té la nostra societat, cada cop més global, però cada cop també més necessitada i a la recerca de referents locals. La nostra societat no és una tabula rasa on puguin acampar sense crítica ni dialèctica les influències forànies-globalitzants que pretenen, via mercat, imposar tendències, costums, vendes en dies universalment convenients, de materials, també convenients per a les multinacionals. No assistim passivament i impotents a aquesta allau despersonalitzadora i manipuladora. Hi intervenim per a fer la nostra síntesi crítica, localment diferenciada. (...) El pessebre és, avui dia també, una mostra, una interpretació de la nostra cultura, amb els seus encerts i les seves contradiccions, i contemplar el pessebre, el nostre i els que es fan al nostre voltant, pot ser un exercici de comprensió dels nostres problemes. No tot és harmonia en el pessebre, encara que cercar lharmonia és una de les principals fites que hom es proposa en fer-lo. (...) Per tant, veure el pessebre és com veure una maqueta de la nostra cultura, com encertadament diu Joan Amades en aquesta obra. (...) A El Pessebre, Joan Amades emprèn un aplec general i exhaustiu de dades, esperonat per la urgència de la recerca. Aquesta és una característica de la seva obra en general, que ha planat per moltes recerques de folkloristes: el sentiment que el món tradicional sacaba, que no en queden més que les engrunes i el que ens poden contar els avis que queden. Que quan ells desapareguin ja no en podrem saber res més. En aquest sentiment durgència es troben immerses sobretot les generacions que veuen accelerar-se el canvi cultural per una aculturació massiva, per un canvi econòmic i social. (...) La primera edició dEl Pessebre fou el 1946, feta per Sadag. Un volum de 375 pàgines, il·luminat a mà; i sen va fer una nova edició el 1959 per Aedos en un altre format distint i més modest. (...) Ledició que presentem ara és fruit de la consideració i estudi de les dues edicions anteriors. (...) Els dibuixos i figures que Amades adjuntava en una o altra edició també han estat reunits procurant recol·locar-los, en la mesura del possible, en el lloc que els pertocava per al seguiment del text. Ara bé, també hem volgut aportar una visió més actual de les figures que eren dibuixos de peces aplegades en el Museu Etnològic del Poble Espanyol de Barcelona. Del pròleg de Josefina Roma i Antoni Serés
