Els antics grecs anomenaven skándalon les trampes per capturar peixos, i després, per extensió, tota mena d?esculls i obstacles per a les embarcacions. Els romans van adoptar el mot ùscandalumù donant-li un sentit més figurat, que és també el del nostre escándol: una conducta poc moral, digna d?oprobi, decepció i condemna pública. L?etimologia ens indica, doncs, que les actituds «escandaloses» no són només incorrectes o malignes; el que les caracteritza per damunt de tot és que són un obstacle (fins i tot una trampa) que encalla o entrebanca la trajectória d?un individu o d?un col·lectiu amb poder, a causa de la sorpresa i l?enuig que provoca en els seus semblants. Des d?aleshores, l?opinió pública ha estat una eina democrática i a la vegada una trampa al servei d?interessos corporatius (o dels estats) que utilitzen la propaganda, la manipulació dels fets i de la História, la injúria o les campanyes de desprestigi per afavorir determinats individus i idees, i ensorrar-ne d?altres. En temps de Twitter, no cal entrar en més detalls.lia es un texto sagrado, pero también un libro de libros, una suma de joya
