«ÉS MAGNÍFIC, EXTRAORDINÀRIAMENT DELICAT.» -_ LA GRANDE LIBRAIRIE_ Phénix ha criat sola els seus dos fills: una noia amb nom d'ocell, Paloma, per donar-li ales, i un noi amb nom de fera, Loup, per donar-li urpes. Però, com saber què necessitaran els fills al llarg de la vida? Amb una estranya barreja d'amor i distància, Phénix ha volgut educar-los no com van fer-ho els seus pares: ella era aleshores una nena encantadora i guapíssima, que havia de cantar en festes i reunions socials i que encara es deia Éliette. I va haver d'allunyar-se d'ells. Per renéixer. La novel·la arrenca quan Loup ingressa en un centre de menors i Phénix ha de comunicar-ho a Paloma, amb la qual fa deu anys que no ha tingut contacte. Un nou drama familiar sembla a punt d'esclatar. _El cel per __sobre del sostre_ està tenyida d'una certa foscor però l'escriptura de Nathacha Appanah -poètica, ferotge, espurnejant- ens mostra el sorgiment de sentiments fondíssims i ens amara de la tendresa insondable que relliga una família més enllà dels conflictes i les difi cultats. «Gran, gran literatura.» - _Le Figaro Littéraire_ «Amb una escriptura íntima i lluminosa, Nathacha Appanah es pregunta si és inevitable transmetre el malestar d'una generació a la següent.» -_ La Croix_ «És molt dolç. Molt dolorós. Molt amorós, també.» - _L'Express_ Traducció d'Andreu Gomila
