EL CARRETÓ DELS GOSSOS

EL CARRETÓ DELS GOSSOS

UNA CATALANA A RAVENSBRÜCK

SURI, MANIL / NÚÑEZ TARGA, MERCÈ

15,00 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
EDICIONS 62
Año de edición:
2005
Materia
Nazisme; camps de concentració, holocaust
ISBN:
978-84-297-5644-9
Páginas:
128
Encuadernación:
Otros
15,00 €
IVA incluido
Descatalogado

De les presons franquistes a l?exili, i d?allà als camps de concentració. La història de Mercè Núñez Targa (1911-1986) és la d?una repressió: la que van patir milers de persones pel seu compromís amb els ideals de llibertat. Amb una mirada directa i colpidora, l?autora recorda els pitjors anys viscuts al camp de concentració de Ravensbrück, en contínua lluita per conservar una dignitat que els nazis amenaçaven a cada moment.Mercè Núñez va convertir-se en una activista rellevant els darrers anys de la seva vida, i es va bolcar en la localització dels exdeportats i els seus familiars. La recuperació de la memòria històrica va ser també un dels seus pilars, com queda palès en aquest commovedor llibre que Edicions 62 recupera i actualitza amb un pròleg del fill de la protagonista.?Molta gent ignora que els seus familiars van morir en camps de concentració nazis. És per això que la Mercè va decidir agafar paper i ploma, per explicar què havia vist als camps. Vol aportar un testimoni compromès amb un missatge despullat de floritures literàries?, Pablo Iglesias Núñez.Mercè Núñez Targa (1911-1986). Filla d`un joier gallec establert a Barcelona, als 16 anys va començar a treballar com a secretària de Pablo Neruda, al consolat de Xile. El 1936, ingressa al PSUC, on realitza tasques administratives. A la fi de la guerra, va ser detinguda i internada a la presó de Ventas, d`on va ser alliberada, l`any 1942, per un error burocràtic. Va fugir aleshores a França, però va ser arrestada per la Gestapo, que la va empresonar als camps de Sarrebruck i Ravensbrück. Alliberada en estat crític, va haver de ser ingressada en un sanatori a França. Un cop recuperada, va intervenir com a testimoni en el judici contra els col·laboracionistes de Carcassona i va esdevenir una activista destacada del PCE, a més de delegada a Galícia de l`Amical Mathausen.

Artículos relacionados

  • MI FAMILIA NAZI
    BENDA-BECKMANN, BAS VON
    Una reflexión sobre el peso del silencio en la Alemania posterior al nazismo.Fascinado desde muy joven por la Segunda Guerra Mundial, Bas von Benda-Beckmann supo con trece años que su tía abuela Luise era la viuda del general más leal de Hitler, Alfred Jodl, que fue condenado a muerte durante los Juicios de Núremberg por crímenes de guerra. Más tarde conoció la historia de Tini...
  • LAS SIETE CAJAS
    SONTHEIMER, DORY
    SIETE CAJAS Y UN SECRETO FAMILIAR ESCONDIDO DURANTE DÉCADAS«A los 57 años descubrí que los nazis habían asesinado a 36 miembros de mi familia.»Una familia española marcada para siempre por el HolocaustoDory Sontheimer creció en la Barcelona de la posguerra, educada en la fe católica y bajo la rígida moral del franquismo. Creía conocer su historia… hasta que, tras la muerte de s...
  • MARSELLA 1940
    WITTSTOCK, UWE
    En mayo de 1940, el Ejército de Hitler invade Francia y avanza rápidamente, lo que pone en jaque a todos los que huyeron del régimen nazi a partir de 1933 y buscaron asilo al otro lado del Rin. De nuevo tienen que huir, esta vez lejos de Europa. Uwe Wittstock cuenta aquí ese dramático trance de la historia reciente a través de la figura de Varian Fry, un periodista estadouniden...
  • ALGO QUEDARÁ DE MÍ
    MONMANY, MERCEDES
    Non omnis moriar, no todo lo mío morirá. Así lo expresó en un famoso verso el poeta Horacio. Esta es la historia de diez mujeres que escogieron el bando de la libertad y la justicia en los tiempos del Tercer Reich. Venían de diversos países europeos y de distintas filiaciones políticas, orígenes sociales, credos y convicciones. Pero eran valientes, odiaban la tiranía y nada las...
  • EL CUERPO NAZI. EL CUERPO CONTENIDO
    SANZ FUENTES, NAYRA
    Ochenta años después del fin del nazismo, las imágenes que construyeron su imaginario siguen ayudándonos a entender cómo el poder moldea los cuerpos y las identidades. El nacionalsocialismo convirtió el cuerpo en un elemento central de su proyecto político y social. Durante aquel periodo, la imagen ?y muy especialmente el cine? actuó como un instrumento decisivo para moldear id...
  • ¿POR QUÉ EL HOLOCAUSTO?
    FRIEDLANDER, SAUL
    En este estudio histórico y sociopsicológico sobre el antisemitismo alemán bajo el nazismo, Saul Friedländer analiza lo que este fenómeno tuvo de insólito.Durante el xix, el nacionalismo alemán y las primeras exaltaciones de la «identidad» alemana hacen del «judío» un elemento perturbador. Gracias a los descubrimientos bioquímicos de infecciones por bacilos y virus surgidos en ...