Friedrich Schiller va dedicar diversos anys a la creació de Don Carlos, obra que va començar el 1782, que es va estrenar el 1787 i de la qual va realitzar nombroses versions. Lúltima es va publicar el mateix any de la seva mort. La peça és considerada, juntament amb Nathan el savi de Lessing i amb la Ifigènia de Goethe, un dels tres grans «drames de la humanitat» creats en llengua alemanya durant la dècada dels anys vuitanta del segle XVIII.
Va ser una època de gran efervescència, dimmenses esperances posades en lésser humà, en lhome autònom, lliure de la tutela de la religió i del poder autoritari. El Marquès de Poza, una de les figures centrals de Don Carlos, fa precisament de portaveu daquestes nobles aspiracions. Schiller, no obstant això, percebia que el combat entre el poder estatal i lànsia de llibertat era una lluita desequilibrada. I els raigs de sol que porta Poza acaben engolits per la presó on viu linfant Don Carlos, la construïda per la família, la cort, la societat, lEstat i la religió.
