Dies dabelles i sabó neix dels records filtrats pel sedàs del passat, i que alhora sentrellacen amb moments del present. Aquesta dualitat apareix en tots el poemes.
Si bé podríem pensar en uns dies dabelles com una part purament nostàlgica, en realitat molts dels poemes són només el reflex dun instant duna època passada que sovint tenim idealitzada a la memòria.
A la segona part o els dies de sabó, es fa present la paraula que ens acull en el viatge final. Aquí els records propers són més vius:
en aquest ençà on tot es desfà
i es buida a poc a poc.
Mireia Farriol