El gener del 1938, la dibuixant i pintora Francisca Rius i Sanuy inicia un diari per al seu fill que havia estat mobilitzat dins l'Exèrcit Popular Republicà poques setmanes abans i destinat al front d'Andalusia oriental. Així, va descrivint com és el dia a dia en l'entorn familiar i a la mateixa ciutat de Barcelona durant disset mesos tot esperant la pau, la fi dels bombardeigs i el retorn dels seus fills mobilitzats. Alhora, ofereix una especial descripció de com va ser la vida a Barcelona durant les primeres setmanes de la postguerra.
Tot el diari reflecteix perfectament l'evolució de l'estat anímic de l'autora i de la societat barcelonina que viu l'experiència tràgica i prolongada de la guerra i de l'horror. L'autora, sense cap vinculació política remarcable, revela la visió d'una classe popular urbana que experimenta les contradiccions que comporta la guerra, així com la paradoxa en l'expressió dels seus sentiments catalanistes i religiosos durant i després de la guerra.
L'autor d'aquesta edició és Domènec Ribot, historiador i crític d'art, nét de Francisca Rius.
