Les vivències d'un lluitador per les llibertats nacionals
Aquesta «Crònica de l'antifranquisme a Catalunya» és un relat col·lectiu, coral, de la resistència catalana contra la dictadura. Els textos aquí aplegats van ser escrits per l'autor entre el 1958 i 1977, mentre duia a terme una intensa activitat política clandestina. Són textos escrits en viu, que de vegades van ser publicats a les revistes de l'exili i als butlletins del Front Nacional de Catalunya, el principal partit nacionalista català d'aquella època, i del qual Colomines va arribar a ser-ne secretari general. De vegades, però, són fulls solts del dietari que l'autor ha anat escrivint al llarg de la seva vida i que, per ara, resta inèdit. La crònica any rere any d'empresonaments, d'assassinats i de sancions imposades pel règim franquista se sobreposa al que l'autor ens explica sobre les campanyes cíviques i de l'oposició, les vages obreres i estudiantils i, al capdavall, sobre la lluita pel restabliment deomocràtic, l'amnistia i l'estatut d'autonomia.
Nascut a Barcelona el 1922, és metge, escriptor i polític. Durant el franquisme milità al Front Nacional de Catalunya (1958-1972) i al Partit Popular de Catalunya, que fou un dels grups que van confluir en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés el 1976. Fou un dels fundadors i el primer president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics (1976-1989). El 1977 va ingressar a CDC i del 1980 al 1992 va ser diputat al Parlament de Catalunya, on va ser president de la Comissió de Política Cultural i secretari de la de Drets Humans. Ha estat, també, director del programa Pelac i president de la Comissió de Lectorats de Catalunya a les universitats espanyoles.
Va ser editor de la revista «Poemes» i ha publicat llibres de medicina: «El diagnòstic biològic» (1974), «Els grups sanguinis» (1972), «El laboratori clínic» (1991); de poesia, que aplegà en el volum «Autoretrat» (1987), textos teatrals: «Teatre 1964-1974» (1974) i sobre llengua: «La llengua nacional de Catalunya» (1992). La seva tasca com a crític literari a «Serra d'Or» va quedar reunida a «La poesia, un combat per Catalunya» (1979). El 1999 va començar a publicar els seus escrits memorialístics: «El compromís de viure» que obtingué el premi de la Fundació Ramon Trias Fargas, i «El rostre humà del Parlament» (2002). Té la Creu de Sant Jordi.
