COMPTE ENRERE

COMPTE ENRERE

ESCRIBANO ROYO, FRANCESC

8,95 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
LABUTXACA
Año de edición:
2013
Materia
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-9930-729-9
Páginas:
240
Encuadernación:
Bolsillo
8,95 €
IVA incluido
Descatalogado

Compte enrere reconstrueix i ens fa viure un episodi clau de l' última etapa del franquisme: l'execució d'un presoner polític que era un enemic per al règim però que també era molt molest, potser, per a la majoria de forces de l'oposició. A través d' una narració àgil i captivadora, Compte enrere forneix un retrat no solament polític, sinó també personal, de Salvador Puig Antich. Com molts joves de la mateixa generació, i com els seus companys del MIL, ell era fill de vençuts de la guerra i de la postguerra, i va voler enterrar l'herència rebuda per viure sense por. El preu que va pagar per fer-ho va ser altíssim. Tant, que avui encara no l'ha deixat de pagar. Durant la seva última nit, tal com deia en la darrera carta de comiat que va escriure, Salvador Puig Antich esperava que la seva sang no fos vessada inútilment. Al cap de més de vint-i-cinc anys, Compte enrere vol contribuir a satisfer aquell desig. Ara Manuel Huerga porta la història de Salvador Puig Antich al cinema amb Salvador, la seva segona pel·lícula, en una cinta que es converteix en un al·legat contra la pena de mort, enmig d'una història intensa. Francesc Escribano (Vilanova i la Geltrú, 1958) és periodista i professor associat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat a la premsa i a la ràdio, però des de fa disset anys es dedica preferentment a la televisió. Va ser membre de l' equip fundador del programa de reportatges 30 minuts i és un dels creadors de les sèries documentals Ciutadans, Les coses com són, Vides privades, Bellvitge Hospital, Veterinaris i Jutjats de TV3. Amb els seu primer llibre, Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldàliga, va obtenir el premi Gaziel de Biografies i Memòries de 1998. L'any 2000, juntament amb Joan Úbeda, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme.

Artículos relacionados

  • EL ARTE DE INVOCAR LA MEMORIA
    LÓPEZ BARCELÓ, ESTHER
    La memoria es una forma de invocar el pasado que se conjuga en presente y se traduce en futuro. Muchas veces, la puerta de acceso del hoy a los ayeres requiere de llaves codificadas que, al estilo de la magdalena de Proust, nos ayuden a liberar del olvido a quienes en él quedaron desterrados. En 'El arte de invocar la memoria', la escritora e historiadora Esther López Barceló ...
  • DOS BIBERONS A LA POSTGUERRA
    DOMÈNECH, SALVADOR
    Poques vegades el lector té l'oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d'aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és...
  • QUINA MENA DE GENT SOM
    CALVET "GAZIEL", AGUSTÍ
    El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable inte...
  • JOAN CARLES I. DE REI DEL POBLE A HEROI CAIGUT
    PRESTON, PAUL
    L'historiador britànic Paul Preston va publicar el 2004 una biografia de Joan Carles I. Aleshores en parlava com a 'rei del poble' i la seva visió aportava al personatge moltes més llums que ombres. Ara, arran dels esdeveniments dels darrers anys, com ara escàndols personals relacionats amb la seva vida amorosa, problemes familiars i presumptes negocis gens transparents del mon...
  • CUANDO ÉRAMOS REFUGIADOS
    PÀMIES, TERESA
    El exilio de la escritora Teresa Pàmies no fue ni breve ni fácil. En enero de 1939 atravesó a pie la frontera francesa al tiempo que lo hacían miles y miles de refugiados que huían aterrorizados del fascismo. Allí, en Francia, cumplió los veinte años. Tras no pocas aventuras, cruzó el Atlántico y acabó residiendo una buena temporada en México, donde volvió a la militancia activ...
  • EL FEDERAL
    ALZAMORA MARTIN, SEBASTIÀ
    La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà.El 6 d'octubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Va ser el Foc de la Bisbal...