Una veu poderosa, una imaginació inquietant. Teresa Muñoz irromp al panorama literari amb una intriga psicològica plena de clarobscurs i girs inesperats que atrapa el lector i l?empeny a enfrontar-se a la por més indefugible: un mateix.
La Sabina sap que hi ha alguna cosa que no funciona. El cap li ho diu i el cos li ho fa sentir, però no sap què és exactament. No sembla que a la seva vida hi hagi res fora del comú que pugui ser l?origen d?aquest malestar, que cada dia és més intens i que la trastoca.
A poc a poc, una petita veu dins seu li indicarà per on ha de buscar, però no serà fàcil escoltar-la i, per fer-ho, la Sabina haurà d?enfrontar-se a les seves pors: intueix que hi ha coses que potser és millor no saber.
«La normalitat és fràgil com una figureta de porcellana. En un moment, per un copet de no res, cau, s?estavella contra el terra i ja està. Igual que d?un dia per l?altre et passa una cosa que ho capgira tot, i la teva vida s?esmicola, es trenca, i deixa de ser normal.»
