Clixés és l'obra més important de Carme Karr, que juntament amb Víctor Català i Dolors Monserdà és una de les primeres autores modernes catalanes. És un volum de narracions en prosa, de tall realista, que destaquen per l'atenció al detall i la descripció dels estats d'ànim sobretot de les dones del seu temps. El matrimoni, somni i esclavatge alhora, de les dones benestants és l'eix central de la construcció de Clixés, però a partir d'aquí tenim tot un retrat molt modern de la societat barcelonina del 1900. I és que, seguint les idees reformadores, Karr no pretén allunyar les dones del matrimoni, sinó dotar-les de vida pròpia, fer-les actives i protagonistes de l'amor i d'una maternitat positiva.
La prostitució és un altre dels temes destacats del recull. Dibuixada des de diferents angles, s'hi mostra el drama a què es veuen abocades algunes noies amb el beneplàcit del sistema o empeses per la necessitat independentment de la classe social. Són els relats més reeixits i colpidors, amb personatges que tenen entitat pròpia; amb arguments que es podrien desenvolupar però que tenen en la contenció i l'apunt la seva força.
Karr estableix una relació estreta entre la seva escriptura i les tècniques fotogràfiques, la qual cosa ens demostra la seva gran modernitat (i el vagatge de lectures europees d'una autora que estava al corrent de les tendències del moment).
Clixés són petits retrats, en els quals l'ull de l'artista es fixa en allò que escapa de les mirades corrent i ens revela les capes més profundes de la societat, que passen per alt a la majoria d'observadors. En aquest sentit, els contes de Karr tenen un cert regust txekhovià.
