Casa de nines és sens dubte l'obra més traduïda d'Ibsen, la més representada i la més discutida. Nora, la protagonista del drama, abandona el domicili familiar perquè el seu marit no és la persona que ella pensava. De fet, però, Nora deixa la família i la casa perquè no sap qui és. No fui, no es revolta, tan sols vol «ser», educar-se ella mateixa. I per això està disposada a sacrificar-ho tot, incloent-hi els fills. L'elecció de Nora -feminisme a banda- és, abans que tot, un acte d'afirmació individual. Com diria Ignasi Iglésias, «un individualisme que tendeix a enrobustir la voluntat, fent-nos més conscients, més forts».
