LErnest té deu anys. Deu anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare ha desaparegut. Deu anys davorriment. La vida amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap alicient: escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon, ni televisió. Lúnica distracció és una misteriosa carta que lavi de lErnest havia enviat des del front durant la guerra, i escrita amb una lletra indesxifrable. LErnest és un bon estudiant, solitari i tristot, per no dir mut. Això fins el dia que Victoire de Montardent arriba a la classe i es fixa intensament en ell. Perquè lErnest és un noi guapo i daixò ja se nhavien adonat les noies de classe.
