Un home condueix sense saber on va. Gira a l'esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s'endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s'atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d'avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d'anar a buscar ajuda, l'home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres. Cada cop s'endinsa més en la foscor. Està cansat i mort de fred quan, al cor de la foscor del bosc, es troba amb una presència lluminosa. Blancor és una novel·la brillant sobre la frontera entre la vida i la mort.
