Lautobiografia de Mercè Rodoreda: el testament vital i literari duna escriptora universal. De la seva mà revivim tota la seva existència, rellegim tota la seva obra.
Una edició molt acurada, il·lustrada, amb textos inèdits i introbables.
Autoretrat, de Mercè Rodoreda
Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda, lescriptora catalana més llegida i més traduïda de tots els temps. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet daplegar i dordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen loportunitat duna llum nova. Acompanyats daquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar dun món tancat, lexperiència de la guerra i de lexili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració dun estil propi, a lextraordinari procés de novel·lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És laventura difícil de lofici de viure, i les angoixes fructíferes de lofici descriure.
Rodoreda sencara a si mateixa en un procés de despullament i dintimisme literari creat sobre els fragments recompostos dun mirall trencat.
Autoretrat, volum curat per Mònica Miró Vinaixa i per Abraham Mohino Balet, és una bella autobiografia, el testament vital i literari duna escriptora universal.
Mercè Rodoreda, lescriptora catalana més llegida
(Barcelona, 1908 - Girona, 1983) És lescriptora catalana més important i llegida de la història. Amb Aloma va obtenir el premi Crexells lany 1937. La Guerra Civil espanyola lobligua a exiliar-se. Viu en diverses ciutats fins que sestableix a Ginebra. A finals dels setanta torna a Catalunya. Mor el 1983. Les seves obres principals són: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980), La mort i la primavera (1986) i Agonia de llum (Angle Editorial, 2002).
