«Per norma general, el qui parla des d'aquesta
tribuna no s'exposa sinó que mira enrere en el
seu historial dexposició. Hom té la paraula
aquí perquè l'ha tinguda en un altre lloc abans.
Hom lha tinguda en un altre lloc i abans,
perquè no podia deixar d'exposar-se i, perquè,
obstinadament, insistia a fer-se audible i
llegible. Aquí ens trobem amb el leitmotiv
d'aquestes classes: si hi ha un fil conductor,
aquest es desplega a partir de la idea que la
poètica de lexposar-se s'ha de desenvolupar
com una poètica del començar. Vull presentar
la pregunta de com començar de manera que
permeti una resposta tan personal com
general».
Lobra
Lobra de Peter Sloterdijk constitueix una
reflexió sobre lésser humà que examina els
espais que aquest habita i les estructures
socials que el configuren; analitza com els
individus i les col·lectivitats construeixen
esferes dintimitat, convivència i poder. En el
cas particular del treball que hom té a les mans,
(cinc lliçons impartides a la Universitat Johann
Wolfgang Goethe de Frankfurt el semestre
destiu de 1988) lautor explora el moment
inaugural de lexistència humana: el naixement
i ladquisició del llenguatge, dues cares de la
mateixa moneda en la formació de la primera
esfera. El naixement, en tant que abrupta
separació de lúter matern, serigeix en trauma
originari i genera una necessitat fonamental de
refugi i significat. Davant daixò, el llenguatge
emergeix com la segona matriu: un espai
simbòlic i compartit que ofereix una nova
forma de protecció i orientació en el món.
Lautor
Peter Sloterdijk va néixer el 1947 a Karlsruhe,
Alemanya. Va estudiar Filosofia, Germanística
i Història a les universitats de Munic i
Hamburg. Es va doctorar el 1976 amb una tesi
sobre la teoria i història del gènere de
lautobiografia en el context de la República de
Weimar. Des de 1992, ha estat catedràtic de
Filosofia i Estètica a la Universitat Estatal de
Disseny de Karlsruhe, don va ser també rector
entre 2001 i 2015. Entre 1993 i 2008 va ser cap
de linstitut de filosofia cultural a lAcademia
de Belles Arts de Viena.
La seva irrupció al panorama intel·lectual va
ser el 1983 amb Crítica de la raó cínica. La
seva trilogia Esferes (bombolles, globus,
escuma) és considerada la seva obra magna. És
un assagista prolífic, amb una obra que sovint
genera debats intensos i que convida a repensar
els paradigmes establerts.
