Andreu Nin ha estat una de les personalitats més lúcides del pensament marxista espanyol durant els anys de la Segona República i la guerra civil. La seva trajectòria dins del moviment obrer i el seu assassinat per l'stalinisme durant la guerra l'han convertit també en un personatge emblemàtic de la història universal del segle xx.
Personalitat de dilatada militància, va iniciar la seva lluita política durant la primera dècada del segle xx a les files del republicanisme catalanista. Després d'un breu pas per la Federació Catalana del PSOE, a partir de 1919 va destacar com a dirigent de la CNT. Fou en aquest marc que va ser un dels sindicalistes catalans que es van sentir atrets per la revolució russa de 1917. Delegat de la CNT a Moscou, el 1921, va ocupar càrrecs importants fins que, a partir de 1925, en el marc de les lluites que enfrontaven Stalin amb Trotski, es decantà per aquest darrer. Va viure al país dels soviets fins a 1930.
Retornà a Catalunya en vigílies de la proclamació de la Segona República, impulsà la formació de l'Esquerra Comunista d'Espanya, i, després dels fets d'octubre de 1934, coincidí amb Joaquim Maurín i amb els homes del Bloc Obrer i Camperol en la fundació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el setembre de 1935. En esclatar la guerra civil, el juliol de 1936, esdevingué conseller de Justícia de la Generalitat, però la seva actitud favorable al procés revolucionari que s'estava desenvolupant a la rereguarda republicana i la seva posició antistalinista motivaren una intensa campanya en contra d'ell desplegada pel Partit Comunista i pel PSUC que, després dels fets de maig de 1937, desembocà en la persecució contra el POUM i l'assassinat de Nin.
Propagandista prolífic i teòric brillant, entre altres llibres va escriure Les dictadures dels nostres dies (1930) i Els moviments d'emancipació nacional (1935).
