La correspondència entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i l'artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) conforma una documentació íntima excepcional que permet conèixer l'extensa i intensa relació d'amistat i de col·laboració entre dos dels grans referents de l'avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El desembre del 1950, després d'haver inaugurat la seva primera exposició individual a Barcelona, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l'Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d'important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l'epistolari entre els dos creadors format per 32 documents que van del 1950 al 1991. Les cartes són un ric testimoni de la fascinació per París, l'atmosfera asfixiant del franquisme, el descobriment de l'amistat i l'admiració mútua en un moment clau de l'evolució de l'obra creativa del poeta i del pintor. Estimulats, entre d'altres, pel poeta i crític brasiler João Cabral de Melo abandonen el neosurrealisme de Dau al Set i cerquen un nou realisme crític que conduirà a la poesia rasa i essencial de Brossa i a l'informalisme matèric de Tàpies. La crisi i la fi de la seva col·laboració a la revista Dau al Set, l'èxit internacional del pintor o la seva fraternal empremta creativa en llibres d'artista indispensables com Novel·la (1965) o Fregoli (1969), són alguns dels fets que relata aquesta correspondència, fins ara inèdita en la seva totalitat, que compta amb un rigorós estudi introductori i una acurada edició i anotació del crític i assagista Manuel Guerrero Brullet.
