Vaig sortir corrents, de cop. Només vaig tenir temps de sentir que la mare deia Què fa ara aquest boig? No volia quedar-me al seu costat, em negava a compartir aquell moment amb ells. Ja era lluny, a partir d?aleshores ja no pertanyia al seu món, la carta ho deia. Vaig sortir als camps i vaig caminar una bona part de la nit, la frescor del nord, els camins de terra, l?olor de colza, molt forta en aquell moment de l?any. Tota la nit la vaig dedicar a elaborar la meva nova vida lluny d?aquí.
«En realitat, la insurrecció contra els pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violència, els seus costums, va ser una cosa secundària. Perquè, abans que jo em rebel·lés contra el món de la meva infantesa, el món de la meva infantesa s?havia rebel·lat contra mi. Per a la meva família i els altres, de seguida, vaig ser font de vergonya i fins i tot de repulsió. Només tenia l?opció de fugir. Aquest llibre és un intent per entendre-ho.» Édouard Louis
